No la llencis, eh?!

“No la llencis, eh?!”

Va ser la frase que em va dir una pacient fa uns dies enrere. Jo, fins aleshores, ja no sabia què fer amb l’orquídea… la regava, la canviava de lloc… i semblava que estigués aturada.

La pacient em va dir que a ella també li havia passat el mateix que a mi, però que una vegada li trobes el lloc on li arriba la llum que necessita i la regues seguint unes instruccions senzilles i, sobretot, ets constant, la planta revifa i torna a fer flors! I així ha estat!!!

Moltes gràcies MARIPILI (és el nom fals de la pacient, per allò de la protecció i de la confidencialitat i blablabla)

Per tant, potser serà qüestió de que quan ens sentim bloquejats i aturats, intentem canviar de punt de vista, fer algun tipus de moviment per produir algun canvi i ser constants, senyors, sobretot ser constants i posar-hi una mica d’esforç i amor a les coses.

 

Clàudia, 30 anys

Vaig començar a treballar amb la Júlia conscient, forta, amb ganes i amb una demanda psicològica molt concreta, però el viatge ha sigut molt més profund i intens del que m’esperava. La meua vida ha donat un tomb bastant bèstia durant la teràpia, i no crec que sigui una coincidència cronològica. M’ha remogut, m’ha fet reflexionar molt, m’ha fet mirar l’ahir i l’ara, i sobretot, m’ha fet reconnectar amb mi i gaudir d’aquesta connexió, i tot d’una manera orgànica i fluida. Li estic profundament agraïda per haver-me guiat amb atenció i precisió en aquest camí de recerca personal, per haver-me ajudat a descobrir eines i recursos per enfrontar situacions noves i també d’altres no tan noves, però fer-ho diferent, i per l’entusiasme i motivació encomanadissos durant tot el procés. Un any llarg després, em sento més viva, més plena i lliure, més tranquil·la també, i sobretot, més autèntica. Gràcies per acompanyar-m’hi Júlia!