Hi ha moments en què les paraules no són suficients.

A vegades, el més important és guardar silenci, ser-hi presents i acompanyar.

Sentim tristesa quan vivim una pèrdua.

Després d’una pèrdua important, s’inicia un procés en què és habitual experimentar alts i baixos, emocions contradictòries, apatia o la sensació que la vida ha perdut part del seu sentit. I això és normal.

A poc a poc, es tracta d’aprendre a conviure amb l’absència, a continuar i, sobretot, a donar-se permís per sentir. Això és, sovint, el més reparador. Avui vivim amb presses i cada vegada hi ha menys espais on poder aturar-nos i transitar el dolor amb el temps que necessita.

Només vull dir-te una cosa: si ho necessites, seré al teu costat.