Aquest viatge intern, acompanyada de la Júlia, ha estat un camí subtil, diria que gairebé silenciós, però alhora (ara que tinc una mica més de perspectiva) ha estat acurat i molt precís. Sento un clar avançament, un desestancament de les aigües, una reconnexió amb el meu centre i sobretot sento l’arribada de la tan anhelada tranquil·litat interna. Un procés gens forçat (a vegades totalment inconscient) que ha fet que em senti, més que mai, AUTÈNTICA i segura de mi mateixa. Queda molt de camí, però vaig més lleugera de pes per seguir caminant endavant. Gràcies infinites Júlia!